03 de juny de 2024

UManresa dona claus per al futur de l'empresa en un debat amb experts

LA UNIVERSITAT APLEGA UN CENTENAR DE PERSONES EN UNA INTENSA JORNADA AL KURSAAL QUE ABORDA ELS REPTES IMMINENTS DE LES ORGANITZACIONS EMPRESARIALS EN UN DIÀLEG TRANSVERSAL ENTRE L'ACADÈMIA I EL SECTOR ECONÒMIC

El canvi constant de l’entorn empresarial i tecnològic i la necessitat imperiosa d’adaptar-s’hi ha estat el tema àmpliament debatut, i des de diversos punts de vista, en una extensa jornada organitzada aquest matí per UManresa a la Sala Petita del teatre Kursaal de la capital del Bages, que ha aplegat un centenar de persones, representants del teixit empresarial del territori. Amb el títol «El que es veu a venir», la trobada, constituïda per diverses ponències i un diàleg creuat final entre els conferenciants, ha pretès convèncer els assistents, amb arguments extrets de diferents entorns professionals, de la urgència de modelar les pràctiques a tots els nivells de l’empresa (des del relat fins a intel·ligencia artificial i la relació amb la universitat) per a un entorn «líquid», manllevant la il·lustrativa metàfora de Zygmunt Bauman, l’autor més citat en la iniciativa promoguda pels estudis d’Empresa de la universitat manresana.

DETECTAR NECESSITATS

La vicerectora de la FUB, Sílvia Mas, ha deixat clares en la presentació de la jornada les intencions d’aquesta: vincular el propòsit fundacional del centre, «detectar les necessitats del territori i aportar-hi solucions», ha recordat Mas, a un present i una projecció del futur en què la innovació i la transferència de coneixement es consideren ja indispensables. Mas ha insistit que el canvi constant a una velocitat vertiginosa genera «incertesa permanent», a la qual cal fer front perquè, ha apuntat, «la tecnologia avança més de pressa que la capacitat de les empreses». Recordant missatges del recent fòrum de Davos, Mas ha assegurat que la IA i la transició ecològica marcaran la desaparició però també l’aparició de l’entorn laboral del futur. Per això ha apuntat, cal «redefinir les habilitats» de les persones i col·lectius i formar-les segons aquests nous paradigmes.

Durant la jornada, conduïda pels periodistes Iu Forn i Mar Poyato, s’han fet breus incursions en camps com la psicologia, la neurociència, la intel·ligència artificial, la narrativa aplicada al món de l’empresa, la gestió de l’esport i l’emprenedoria. Des de tots els vessants s’ha abordat el canvi com a motor de transformació i la inestabilitat que genera el futur.

El primer en intervenir ha estat el psicòleg i autor del llibre «Psicología punk. Contra el pensamiento positivo y naif», Víctor Amat, que ha estat càustic en l’arrancada: «el futur és molt negre», ha deixat anar. I ha donat algunes receptes per afrontar la «foscor» que ve. Les organitzacions han d’aprendre a relacionar-se d’una forma diferent a com s’havien acostumat, perquè les formes de comportament actual acaben duent molts treballadors i directius a la seva consulta. Mal senyal. Deficient comunicació, estrés, competència interna i el perfil del psicòpata integrat malmeten la relació i generen malestar. I per solventar-ho no serveixen eslògans naïf com «som una família o som un equip». «Compte amb les motivacions de ments expertes», ha alertat. Amat, que ha fet una intervenció molt desenfadada, «de barri de Barcelona», ha puntualitzat, ha recomanat allunyar-se també de «les merdes japoneses», com el kaizen o el kintsugi, i ha reclamat «coratge» per reconèixer què no funciona i fer un gir de guió. I als líders els ha demanat «no oblidar mai la dignitat» dels seus subordinats.

La doctora en neurociència cognitiva i experta en neuropsicologia clínica Beatriz Fagundo (que ha substituït al programa inicialment previst l’historiador Josep Lluís Alay) ha demostrat amb exemples extrets de tècniques de laboratori la susceptibilitat del cervell davant els estímuls comercials. Com allò que agrada o no agrada modifica la resposta elèctrica del cervell.

• Veure més informació