11 de juny de 2025

Així és ser dona, jove i mecànica: «M'han arribat a dir que no volien que jo reparés el cotxe»

La bagenca Judit Guerrero explica com és treballar en un taller, un món en què la presència femenina suposa un 15% del total d'empleats

Què tenen en comú un tatuatge i un ofici? Que tots dos són per sempre. O almenys en la majoria dels casos. La Judit Guerrero (Castellgalí, 2005) ha unit tots dos i els ha convertit en una senya d’identitat. Porta el símbol d’un canvi de marxes dins d’un cor al braç dret. És jove, dona i mecànica. I aquesta és la seva forma de cridar als quatre vents que els automòbils són la seva passió. És, però, un amor amb llums i ombres; encara és un món d’homes. Segons la darrera Enquesta de Població Activa, el primer trimestre de 2025 hi havia 50.700 dones treballant en la venda i reparació de vehicles; un 14,26% del total.

No podem conèixer la Judit sense parlar del seu germà Pau Pladellorens. La de la jove, és la continuació de la història del seu referent. Tots dos van viure el mateix, però en moments diferents: van començar un batxillerat i van veure que aquell no era el seu camí. Quan la Judit encara ni es plantejava el seu futur, el seu germà, que ara té 26 anys, va prendre una decisió que a ella anys més tard li va canviar la vida, estudiar el grau mitjà d’electromecànica de vehicles automòbils a l’institut Lacetània de Manresa. 

Que el Pau triés aquest cicle va propiciar que ella, quan va trobar-se incòmoda al batxillerat, fes el mateix. Guerrero volia ser mossa, però la via d’accés que havia triat no li «agradava». No volia imitar el seu germà, ella ja feia temps que estava enamorada de l’automoció. Però no ho sabia. «Quan m’avorria, anava a veure el meu germà treballar.

Pla detall del tatuatge de la mecànica d'Automajor Judit Guerrero / Marta Pich

I aquesta vegada la va encertar. «Per fi vaig començar a treure bones notes», recorda. Seguint les petjades del seu guia, el 2024 ella també va fer les pràctiques al taller Automajor de Sant Joan de Vilatorrada. La van acabar fitxant. El seu germà hi treballava. Ja no hi és, ha fet un gir en la seva trajectòria. Però ella no es planteja marxar, ja vola sola.

Confessa que fer les pràctiques en «un taller de confiança» li ha facilitat obrir-se pas. El seu somriure permanent s’esborra quan recorda que les dones sovint han d’esforçar-se el doble per demostrar el seu talent. Com quan un home va demanar que ella no reparés el seu cotxe. «El vaig acabar fent jo i quan li vam entregar, va posar en dubte si funcionaria bé», afirma. «Evidentment, sempre els provem abans de donar-los al propietari», puntualitza. «Un cotxe no estarà mal reparat perquè te l’arregli una dona», assevera. L’edat tampoc ajuda. «Si ja et jutgen per ser dona, imagina si a més, ets jove», diu. Durant les pràctiques, alguna vegada havia sentit qüestionada la seva validesa per part d’algun altre client. «Què havien de fer, tenir-me tancada?», pregunta.M’agradava molt», diu.

Tot i això, Guerrero se sent recolzada al taller. Sent l’escalfor dels qui l’aprecien com a referent. Exemplifica la lluita de les dones que opten per trencar barreres. «El talent no depèn del gènere», em va dir. Una frase que no hauria de ser necessària en ple 2025.

Fotografia de portada: La mecànica d'Automajor Judit Guerrero / Marta Pich

Font: Izquierdo, Andrea (11 de juny de 2025). Així és ser dona, jove i mecànica: «M'han arribat a dir que no volien que jo reparés el cotxe». Regió7.  Disponible a:

 https://www.regio7.cat/bages/2025/06/11/noia-jove-mecanica-bagenca-cotxe-reparat-118454869.html?utm_source=newsletter&utm_campaign=guitar&utm_medium=email&idC=5255&iU=db77a1b5-0ca4-4e45-a03e-fe2546a2a06f&fN=436f6e73656c6c&dd=20250611

• Veure més informació