04 de juliol de 2023

La Catalunya Central superarà el curs que ve les 4.900 places de Formació Professional

En la nova planificació global es posa l’accent en cursos que permeten la certificació de la qualificació per nodrir la demanda empresarial 

Les comarques de la Catalunya Central disposaran el curs que ve de més de 4.900 places educatives de l’àmbit de la Formació Professional, amb un lleuger increment ja que 184 seran noves, ja sigui per ampliació de cicles més demandats o de programes d’inserció, però també per la implantació de nous. En aquest darrer àmbit hi ha, per exemple, un cicle formatiu de grau superior de caracterització a l’institut Guillem Catà de Manresa, o a Cardona un cicle formatiu d’administració.

Seran 50 els centres que impartiran estudis d’ensenyaments professionals, 27 dels quals de titularitat pública, amb 344 títols, que inclouen els cicles formatius en els diferents graus, programes d’inserció. 138 projectes tindran el format dual, distribuïts entre 29 centres i amb la participació d’unes 400 empreses.

Són algunes de les dades més rellevants que la formació professional oferirà el proper curs a les nostres comarques, i que aquest dilluns ha detallat la directora dels Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya Central, Gemma Boix. Ho ha fet en el marc de la presentació en aquest territori de l’acord signat amb les organitzacions sindicals i patronals més representatives per a la planificació de l’oferta integrada d’FP al conjunt de Catalunya. Es tracta d’un instrument que permet acordar i establir els criteris generals de planificació i els criteris específics en l’àmbit educatiu i de treball, així com els principals compromisos en en matèria d’informació i orientació formativa i professional. 

Són algunes de les dades més rellevants que la formació professional oferirà el proper curs a les nostres comarques, i que aquest dilluns ha detallat la directora dels Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya Central, Gemma Boix. Ho ha fet en el marc de la presentació en aquest territori de l’acord signat amb les organitzacions sindicals i patronals més representatives per a la planificació de l’oferta integrada d’FP al conjunt de Catalunya. Es tracta d’un instrument que permet acordar i establir els criteris generals de planificació i els criteris específics en l’àmbit educatiu i de treball, així com els principals compromisos en matèria d’informació i orientació formativa i professional. 

 Així ho sintetitzava en una roda de premsa al Bages el director de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, Fabián Mohedano, que subratllava que «la Formació Professional no és només l’oferta formativa, sinó que són dos pilars més: l’acreditació de competències professionals i la informació, orientació i acompanyament. Tan important és la qualitat de la formació com la qualitat de la decisió a l’hora d’escollir una formació o a l’hora d’escollir una empresa que pugui implicar-se en l’acompanyament». I hi afegia que «és molt important conèixer un instrument que tenim com és el de l’acreditació de competències professionals. Que vol dir una eina per reduir la baixa qualificació, que ara mateix està a l’entorn del 30%».

Així, Mohedano afirmava que amb aquest nou model «aconseguirem acreditar les competències de al voltant de 70.000 o 80.000 persones abans que acabi el 2025. La població activa del nostre país son 3 milions de persones i la baixa qualificació està al voltant del 28%, no arriba al milió de persones. Aquest milió hem d’intentar abans del 2030 que es redueixi a un 15% o 20%».

Alhora, matisava que d’aquest milió de persones, moltes tenen un cert grau de preparació però no tenen cap titulació. «L’acreditació de competències és un guany tant per a la persona com per a l’empresa. Per a la persona perquè li permet retornar al sistema formatiu per impulsar la seva trajectòria professional. I per a l’empresa perquè és una manera de sistematitzar el talent», reblava. 

En aquesta línia, incidia en què en els propers anys cal posar el focus en el «creixement qualitatiu» de la formació professional. I ho argumentava exposant que l’any passat «van quedar al voltant de 13.000 places buides de cicles formatius, que eren places d’oficis estratègics, d’aquelles en què no trobem capital humà per engegar molts projectes de les nostres empreses. Això el que comportarà a mig termini és una reorganització d’algunes de les places en les que hi ha un excés. Perquè el que ha de manar és la inserció. No podem condemnar la nostra gent jove a fer estudis que després no tenen sortida laboral. I aquí ens han d’ajudar molt els professionals. No podem seguir creixent segons la demanda de les famílies, sinó segons la demanda de les empreses i dels gremis».

Al conjunt de Catalunya s’han planificat 445.818 places, amb un increment de 6,42% en relació amb l’any anterior. D’aquestes, 31.323 corresponen a certificats de professionalitat, 171.028 a l’àmbit educatiu i 243.467 a la formació contínua. L’oferta s’engloba en una finestra única, al portal fp.gencat.cat, on hi ha tota la informació i orientació per a la trajectòria formativa i professional en els diferents àmbits: sistema educatiu, laboral i formació al llarg de la vida.

Hi haurà 2.233 centres de formació professional, 2.572 punts d’informació i orientació, 16.710 persones docents, formadores i expertes, així com 37.000 empreses que col·laboren en la formació i acompanyament de les persones aprenents. 

La delegada del Govern a la Catalunya Central, Montse Barniol, destacava que aquest acord de planificació i l’oferta que es presentava «és una aposta ferma perquè sigui una etapa formativa que realment ens ajudi perquè els joves del país puguin escollir amb el màxim d’encert aquell itinerari, aquell sector que més els interessa, i puguin encertar per iniciar un gran camí professional». 

• Veure més informació