El Grup de Directors de Recursos Humans de la Catalunya central ha conclòs en una consulta interna que la falta de candidats locals i de formació específica són les principals causes dels problemes de contractació amb què es troben les empreses de la zona sobre determinats perfils laborals. Després d'elaborar una enquesta entre una part dels seus integrants, el grup també detecta que a la regió central li manca atractiu per convèncer els professionals més sol·licitats.
Segons el criteri dels directius, els perfils més reclamats i difícils de cobrir són de l'àmbit industrial, enginyeries i tecnologia i el sector sociosanitari i educatiu. En el primer grup destaquen càrrecs com el de tècnic de manteniment, electromecànic, fresador, torner, especialista en tall làser, plegador i tècnic en prevenció de riscos laborals, entre d'altres. Pel que fa al segon col·lectiu, hi apareixen diversos perfils: enginyer de dades, desenvolupador de programari, especialista TIC, professional en robòtica, tècnic en R+D i qualitat, project manager tècnic, cap de mecatrònica i comerç internacional. També hi ha força demanda en els llocs d'infermer, doctor, sanitari amb especialitat d'empresa, personal cuidador, tècnic assistencial i professor.
Els llocs de treball descrits costen de cobrir, principalment, pel fet que hi ha pocs aspirants locals i una falta de formació específica que implica haver cursat un grau mitjà, superior o universitari, destaca l'estudi del grup. Gran part dels directors de recursos humans afegeixen que la Catalunya central no és una zona gaire "atractiva" per aquests perfils perquè "potser no es coneixen les riqueses que s'hi poden trobar" i això, de retruc, agreuja la falta de personal en els sectors mencionats.
Davant d'aquests resultats, els professionals defineixen cinc eixos d'acció per revertir la situació a la regió i que "el talent s'hi pugui desenvolupar professionalment" i pugui ser "un referent en ocupació i oportunitats laborals".
En primer lloc, des de l'agrupació proposen potenciar Manresa com a un focus d'activitat de coneixement i innovació a partir d'una triple col·laboració entre les mateixes empreses, els centres formatius de la zona com la UPC i la UManresa i l'administració. En aquest eix també es valora la possibilitat de crear una borsa de treball conjunta i que sigui gestionada per una entitat neutra, propulsar el Parc tecnològic com a un espai d'innovació i recuperar el Palau Firal per poder realitzar fires amb l'objectiu d'atraure visitants i empresaris.
El segon pilar està estretament relacionat amb la qualitat de vida com a reclam per fer més estimulant l'arribada a la regió, amb aspectes com la natura i la tranquil·litat de la qual es gaudeix: «S'hi pot viure molt bé». Aquest aspecte, segons ells, es pot potenciar mitjançant la construcció d'un "relat d'Slow-Tech city (ciutats lentes o de menys de 50.000 habitants)" tot agafant de referència altres metròpolis europees d'aquestes característiques.
Per projectar una imatge més atractiva i moderna de Manresa, els directius proposen promocionar-la a través d'una campanya on participin persones reconegudes i vinculades al territori i, al mateix temps, destacar-la com a ciutat universitària i creativa, una idea que coincideix amb la campanya de promoció llançada recentment per l'Ajuntment de Manresa per reforçar l'autoestima. Molt relacionat amb aquest darrer eix hi ha el quart, que pretén posar focus en la vida comunitària i cultural a través de propostes concretes com la de crear esdeveniments en espais representatius de la ciutat, fomentar activitats per fer després de la feina al casc antic per "trencar estigmes i dinamitzar la zona" i crear una xarxa per donar suport als expats a través d'activitats i ajudes per aconseguir una correcta integració.
Per acabar, des de l'agrupació posen sobre la taula el problema de l'habitatge i suggereixen la creació d'una zona concreta d'oferta residencial assequible per als "joves talents", que podrien comptar amb ajuts durant els primers anys de contractació per part de les empreses. En aquest sentit, també es valora la possibilitat de subvencionar el transport des de ciutats properes com Barcelona, tot i que hi ha com a demanda clara la millora de les comunicacions amb l'exterior i entre el nucli de la ciutat i l'extraradi.
Una unió amb 20 anys de trajectòria
El Grup de Directors de Recusos Humans de la Catalunya central va néixer fa 20 anys. Tal com detallen fonts de l'organització, al principi estava format per empreses del sector del metall, però amb el temps s'han anat afegint companyies d'altres àmbits. D'aquesta forma, s'ha generat una "comunitat heterogènia que aporta i comparteix experiències en la gestió de les persones".
Des de l'agrupació celebren anualment una jornada en què els organitzadors i les temàtiques van rotant. Enguany, la trobada es va celebrar el 14 de maig i va girar entorn del talent al territori, de fet, la consulta es va realitzar en aquesta mateixa data. Francis Cardona, de Proseat Foam Manufacturing SLU; Judit de las Heras, de Motovario SAU i HRBP Subsidiaries Motovario SPA; Betlem Muñoz, del Campus Manresa de la UVic-UCC; i Eugeni Lorenzana, d'Avinent Group, van ser els encarregats de coordinar i planificar l'acte.
Més enllà de les organitzadores, entre les empreses assitents hi van acudir la Fundació Ampans, Ausa Center SL, Gestamp, Maxion Wheels, Rossignol, Tous, Vanderlande, Grup Vilà Vila, Denso, Aneto, Sosa Ingredients i Bo de debò.
Fotografia de portada: Trobada anual del Grup de Directors de Recursos Humans de la Catalunya Central / Arxiu particular
Font: Gombau, Ariadna (18 de Juny de 2025).Directors de recursos humans de la Catalunya central alerten sobre els problemes per contractar al territori. Regió7. Disponible a: