12 d'abril de 2025

Un investigador manresà adverteix de la desaparició dels telèfons mòbils

Guardonat amb la Medalla a la recerca Narcís Monturiol, Àngel Lozano Solsona és catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra, on dirigeix el grup de recerca en comunicacions mòbils i sense fils

Tots portem telèfons mòbils, però només uns pocs saben que aquests dispositius tenen els anys comptats, tal com els coneixem ara. Un d’ells és l’investigador manresà Àngel Lozano Solsona, catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra, on dirigeix el grup de recerca en comunicacions mòbils i sense fils .

Lozano, guardonat amb la Medalla a la recerca Narcís Monturiol per part del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya en un acte al Palau de la Generalitat, ha estat investigador principal als laboratoris de la multinacional nord-americana Lucent Technologies. Ha fet classes i recerca a les universitats més prestigioses del món.

Assegura, amb bon humor, que «el que fem ara de treure el mòbil de la butxaca, desbloquejar-lo i començar a teclejar, d’aquí a 10 anys farà riure».

Això passarà perquè «la forma actual desapareixerà i quedarà desagregat. Un tros serà a les ulleres, un altre en un botó, al cinturó, l’anell, medalles, arracades i peces de roba. La interacció serà verbal i gestual». La desagregació del dispositiu farà que els mòbils actuals, que ens semblen tan moderns, «aniran desapareixent i seran coses com de pel·lícula antiga. Faran gràcia».

Més ràpid amb menys energia

Sap, perfectament, que hi ha fabricants que volen que desaparegui l’smartphone i que els telèfons intel·ligents siguin substituïts per dispositius més portàtils.

A hores d'ara hi ha molt interès en cotxes autoconduïts, drons i han revifat els satèl·lits un cop han caigut en picat els costos de llançament.

Sobre la seva participació en les successives generacions de dispositius explica que ha contribuït a fer possibles «parts del processament que faciliten que enviïs la informació més ràpid gastant menys energia. L’usuari se’n beneficia, però per veure-ho amb els seus propis ulls hauria de desmuntar el mòbil i accedir al processament».

Les generacions dels telèfons canvien aproximadament cada 10 anys i arriba una de nova amb millor tecnologia. «Jo treballo amb el 6G, la sisena generació de tecnologia mòbil. El 2020 va començar el 5G i els de recerca anem 10 anys abans. Sobre el 2030 es començarà a desplegar la xarxa. Estem en un punt interessant», assevera. 

Precisió de centímetres

A hores d'ara lidera un grup de recerca on hi ha estudiants de doctorat i doctors investigadors júniors que estan adquirint experiència. «Explores i si trobes coses les publiques i les patentes», diu. 

Explica que «la gent jove només coneix 4G i 5G. Nosaltres [ell és nascut el 1968] recordem 2G i 3G». Afirma que «per al 5G el gran avenç va ser la reducció del retard. En cada generació augmenta la velocitat de transmissió, els bits per segon. Als anys 90, els primers telèfons transmetien 10.000 bits per segon, just per fer trucades de veu i missatges de text. Ara estem a 100 milions. Cada generació multiplica per 10».

Una altra cosa que va millorant és el temps que passa entre que envies el missatge i arriba, que es mesura en mil·lèsimes de segon. «En el 3G el retard era d’uns 100 mil·lisegons. A 4G va baixar a 10 o 12 i ara amb el 5G està entre tres i quatre. Podem preguntar si cal reduir tant el retard i la resposta és que per enviar un WatsApp no importa, però en el camp dels videojocs, la realitat virtual o fent volar un dron o conduint un cotxe a distància, uns quants mil·lisegons són la diferència entre que funcioni o no funcioni». El consum energètic és un altre cavall de batalla i ja s'han aconseguit mòbils amb bateries del gruix d’una cartolina.

En el punt de mira també té la sensorització, que el mòbil pugui tenir una percepció exacta d’on es troba encara que sigui sota terra. La precisió ha de ser de centímetres per saber on es troba i què hi ha al voltant del dispositiu. «Si estic a la muntanya o he sortit a córrer i he tingut un accident, el mòbil ha de detectar que he caigut i enviar un missatge d’auxili. Ha de tenir consciència d’on es troba, per ajudar-me i anticipar coses que pugui necessitar». 

Un currículum excepcional

Àngel Lozano Solsona és Enginyer de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i màster i doctor per la Universitat de Stanford (EUA).

És catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on dirigeix el grup de recerca en comunicacions mòbils i sense fils, la unitat d’excel·lència del departament d’Enginyeria dins el programa Severo Ochoa/Maria de Maeztu del Govern espanyol, i és el titular de la càtedra d’empresa Fractus-UPF sobre xarxes 6G. La seva recerca ha contribuït notablement als fonaments teòrics en què es basen els sistemes de comunicació 4G, 5G i wifi, i actualment se centra en nous conceptes per a les futures xarxes 6G.

En el marc de la Càtedra Fractus-UPF, actualment està portant a terme recerques sobre com millorar les comunicacions sense fils amb superfícies intel·ligents, o la creació de xarxes de drons intel·ligents per controlar incendis. Entre 1996 i 1997 treballa per a Conexant Systems a San Diego i, tot seguit, es va incorporar a Bell Labs, el braç investigador de Lucent Technologies, que compagina amb el de professor adjunt a la Universitat de Columbia. És autor d’una monografia i de més de 90 articles (dos premiats) en llibres, revistes i conferències internacionals, a més de 16 patents. Des del 2008 resideix a Barcelona i és Catèdratic a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El 2010 és nomenat, a més, Professor ICREA Acadèmia.

El 2011 va passar a ser Vicerector de Recerca de la UPF i és elegit conseller de la IEEE Communications Society, principal associació mundial en enginyeria de comunicacions. Ha estat editor de les publicacions «IEEE Transactions on Communications» i «IEEE Transactions on Information Theory», a més d’investigador visitant a la Universitat de Cambridge (UK), la Universitat de Texas a Austin (TX, USA), la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel), la Universitat de Minnesota (MN, USA), la Southeast University (Xile). El 2014 és elevat a la categoria «Fellow» de l’IEEE. 

• Veure més informació