Un estudi impulsat pel Consell ressalta la importància dels estudis acadèmics del sector químic com a element de futur

La formació és part essencial de l’ecosistema que pot afavorir el creixement i consolidació d’un sector. La formació forma part d’una política industrial i territorial, no pot restar pendent d’indicadors massa a curt termini que comportin un estat de precarietat. La formació és una aposta de futur.

Pel que fa a la formació superior, l’EPSEM (Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa) fa grau en Química des de fa 40 anys. Existeix una estabilitat dels estudis comparativament amb altres graus. Disposen de 40 places, actualment no es cobreixen totes, enguany són 33 alumnes. Hi ha més demanda d’empreses que oferta d’alumnes per contractar. No hi ha problemes d’accés en ser la nota de tall 5 (la nota de tall a la UB arriba al 8). 

El grau en Enginyeria Química és el principal actiu formatiu que tenim al Bages envers el sector en qüestió. Donades les característiques demogràfiques de la Catalunya central i el finançament del sistema universitari català, la continuïtat del grau (i dels altres graus de la UPC) sempre està pendent d’uns resultats de matriculació d’alumnes que justifiquin una inversió. És condició que acompanya el potencial creixement del sector la consolidació i creixement del grau en Enginyeria Química. De fet, forma part de la política industrial i de la política territorial a la vegada. Fins i tot de la política d’igualtat de gènere, en ser la proporció de dones superior a la d’altres disciplines tècniques. 

Les principals empreses del sector acullen alumnes en pràctiques de l’especialitat. De la mateixa manera, les empreses acullen Doctorands en el marc del programa de Doctorats Industrials de la Generalitat. Conservar i aprofundir aquestes col•laboracions és un element clau. Les “Spin Offs” i “Start Ups” en l’àmbit químic han de sortir d’aquest ecosistema (com https://biometallum.upc.edu/en). Hi ha camp per córrer en la circularitat, la recuperació de metalls, la depuració d’aigües i gasos, i un llarg etc. Hi ha camp per córrer també en la formació de postgraduats, per exemple en formació específica sobre la regulació de productes i processos del sector químic i la seva seguretat. 

Pel que fa a la formació professional, poc a dir, no hi ha cicle relacionat a la comarca. Va haver-hi un cicle formatiu de grau superior en Anàlisis i Qualitat realitzat a l’Institut Lluís de Peguera però fa 7 anys que no es fa. S’ha de lluitar per aconseguir algun cicle formatiu relacionat amb la química industrial o àmbits similars. 

En l’estudi s’aposta per la indústria química per diversificar l’economia de la comarca, avui dominada pel sector del metall i auxiliar de l’automoció. 

El treball destaca que es tracta d’un sector en creixement arreu del món i amb una presència molt important a Catalunya. Al Bages la seva presència és encara incipient, però la possibilitat de disposar de recursos naturals com la potassa i el fet que ja hi hagi empreses que s’hi dediquen posaria les bases per a una futura expansió d’aquest sector. 

L’estudi analitza el context del sector químic en l’àmbit global, estatal i català. En aquest sentit, destaca que és un sector globalitzat i amb un alt nivell de capitalització, que inverteix en formació, R+D+i i salaris mitjans més elevats que d’altres sectors industrials, amb una important capacitat per generar ocupació de qualitat. El treball repassa les característiques d’aquest sector al Bages i l’evolució que ha tingut els darrers 10 anys, analitzant-lo des el punt de vista de les empreses, els agents de formació, l’administració, les relacions amb la societat i el sòl industrial i les infraestructures. 

Així mateix, s’assenyala que per facilitar la implantació d’empreses cal que la comarca aposti per planificar el sòl industrial, consolidar l’oferta formativa, sobretot amb la creació de nous cicles formatius centrats en aquest àmbit, agilitzar els tràmits i permisos i facilitar la interlocució entre la indústria, l’administració i la societat. 

• Descarregar informació